Casma 110 (pàgines 1 a 15)

EDITORIAL

ANY 2010

Hem iniciat l’any 2010 sabent que serà dur de passar perquè així ho han dit i perquè molts de nosaltres així ho vivim, ja sigui en la pròpia pell, en la dels amics, companys i potser fins i tot, veïns.

Cada dia sentim que hem de ser optimistes, que hem de lluitar, que hem de ser més productius, que hem de canviar, que després d’uns anys tan bons costarà que torni a ser com abans, etc. El que és clar és que quan ens acostumem a un sistema de benestar on tot és abundància, qualsevol es priva d’aquest consumisme, sempre i quan no sigui per pura necessitat.

Costa molt i molt mantenir-se optimista quan dia rere dia els mitjans informatius ens donen notícies dels llocs de treball que es perden, de la corrupció que existeix en algunes administracions, o de la corrupció que han fet els membres d’alguns partits polítics, del desfalc d’alguna organització, i fins i tot el sou desmesurat d'alguns, com el de la Societat d'Autors... Això només és en la part financera, que potser és la més important?

Però no en tenim prou, també hem d’espatllar la part humana. Hem perdut l'ètica, sí, l'ètica d'alguns fets, la qual ens diferencia dels animals. Fins i tot això ha canviat. Tenim la pura necessitat de buscar un culpable en qualsevol fet que succeeix, sempre s’ha de trobar algú que faci de cap de turc. D'aquesta manera sembla que es neteja la consciència, cosa que no és veritat, ja que l'únic que es fa és malviure per les persones afectades. Malauradament el que succeeix sol ser únic i no es repeteix ja que els condicionants sempre són diferents.

Ni la fallida financera, ni l’ètica perduda, ni les inclemències meteorològiques,
ni la pressió en els nostres pensaments ni en la nostra ideologia no ens han de fer caure en un pessimisme natural en el moment actual.

Els valors, l’esforç, la superació, la perseverança ens han de tornar a portar a l’optimisme, a aconseguir el benestar per a tothom perquè hi ha gent que, dia rere dia, moment a moment, lluita perquè tot vagi bé: gent que treballa a les administracions, gent que està en organismes amb lucre o sense, professionals dels serveis d'urgències o no, qualsevol de nosaltres amb el seu ofici.

Sí, el futur el farem tots nosaltres plegats, i no en tindrem prou amb superar aquest 2010, hem de ser suficientment forts per al 2011, el 2012 i els anys que calgui.

Celestí Rius



NOTICIARI

75 anys del Centre Agrícol Recreatiu de Maians
El passat 19 de desembre es van fer els actes commemoratius de la celebració del 75è aniversari de la creació del Centre de Maians. L’acte, al qual hi van assistir nombrosos representants polítics, sobretot d’ERC, va consistir en diversos parlaments i en la presentació del llibre “75 anys del Centre Agrícol Recreatiu de Maians”.

A la taula presidencial hi havia els senyors Joan Tardà, diputat per ERC al Congrés dels Diputats de Madrid; en Celestí Rius, alcalde de Castellfollit i Maians; en Jaume Calvet, president del Centre de Maians; i en Magí Puig, historiador de l’Anoia, que va ser qui va presentar el llibre.

També acompanyaven l’acte, encara que no van prendre la paraula, la Laura Vilagrà, diputada al Parlament de Catalunya per ERC i alcaldessa de Santpedor; la Gemma Boix, directora Territorial de la Catalunya Central de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya; en Lluís Oliveres, president d’ERC a la comarca del Bages; i en Jordi Mercadé, vicepresident del Consell Comarcal de l’Anoia.

Després dels parlaments es va descobrir una placa commemorativa i hi va haver un berenar.

Reproduïm part del parlament de la presentació del llibre:

“Us felicito ben cordialment per haver publicat aquest llibre d’història dels primers 75 anys d’existència del Centre Agrícol Recreatiu de Maians. A més de ser un homenatge als vostres coratjosos avantpassats, deixeu constància dels canvis, de la manera de viure i de les lluites i vicissituds del vostre poble al llarg dels anys.

El contingut del llibre no solament dóna un ric testimoni històric, sinó que també està il·lustrat amb adients fotografies de diferents èpoques que demostren l’amor que han professat els vostres avantpassats i el que experimenteu vosaltres mateixos vers aquest centre cultural i recreatiu. I també demostren com s’ha expressat aquesta estimació a la vostra entitat, que no ha restat mai anquilosada, sinó que s’ha anat reformant i posant al dia segons les necessitats i els avenços tecnològics de cada època.

El Centre Agrícol Recreatiu de Maians va aconseguir que molts joves dels pobles de les rodalies es traslladessin a Maians per celebrar la festa major de primavera al mes de maig, i la de Sant Andreu, al novembre, a més d’altres festes i diades de l’any.

Una de les qualitats més beneficioses dels pobles petits és obrir-se, atraure la gent del seu voltant, i això ho ha acomplert abastament Maians gràcies al funcionament satisfactori del seu centre.

Permeteu-me destacar alguns fets curiosos que s’esmenten en el llibre: l’any 1942, per la festa major de primavera, es va llogar l’orquestra Triomfal d’Igualada que fruïa llavors de la seva època més esplendorosa. Deixeu-me apuntar un fet ben curiós, i és que aquesta orquestra va tornar a Maians l’any 1953 i, en aquella època tan reculada, va cobrar l’exagerada xifra de 2.987 pessetes, la qual cosa demostra que, en l’anomenada època de l’estraperlo, hi va haver persones d’aquest poble que foren llançades i que varen saber aprofitar-se d’aquelles circumstàncies tan excepcionals i imprevistes.

L’any 1950 es va produir un canvi transcendental amb la instal·lació de l’electricitat a càrrec dels lampistes igualadins Lloret i Masmitjà, la qual cosa va representar un abans i un després per al vostre estimat poble.

Finalment vull constatar un fet que és comú amb molts pobles de l’Anoia, i és que el terreny de cultiu no és gaire fèrtil i gairebé tot és de secà, i que per guanyar-se la vida i poder subsistir, els seus habitants han de treballar de manera constant i intensa. Doncs bé, generalment els hereus de les cases i masies de pagès de Maians es quedaven a casa i es dedicaven al conreu de les seves respectives hisendes, però molts cabalers es traslladaven a Igualada, i treballaven en les indústries d’adobar pells, de teixits i de gènere de punt, i amb el seu incansable esperit de treball heretat de llurs coratjosos avantpassats, es guanyaven molt bé la vida per tirar endavant les seves respectives famílies. (...)

Bé, repeteixo la meva més cordial enhorabona a tots els que heu fet possible l’edició d’aquest llibre, testimoni fidedigne del vostre passat, que donarà a conèixer a les noves generacions de Maians les arrels més entranyables, riques i profundes del vostre poble.”

Cal esmentar que aquest llibre ha estat creat i editat íntegrament pels membres del Centre de Maians, d’una manera totalment artesanal, i que qui en desitgi tenir un exemplar, el pot adquirir posant-se en contacte amb l’entitat.


Es trenca una altra aspa d'un aerogenerador
El divendres dia 8 de gener d’enguany es trencà novament una pala d’un aerogenerador del parc eòlic Serra de Rubió. L’aerogenerador malmès és del terme de Castellfollit del Boix, i ja se li havia trencat una altra aspa el 26 de desembre de 2008. Amb aquesta ja és la cinquena que es fa malbé, fet que ha afectat tres molins, tots ells situats en el nostre terme. Sembla ser que les ruptures són degudes a un problema de defecte dels materials.

La sala vella de Castellfollit ja és propietat de l’Ajuntament
Recentment s’ha portat definitivament a terme la compra de l’edifici de la Sala Vella, annexionat a l’ajuntament. Aquest local, fins ara propietat de can Prat, havia estat un dels locals d’oci i de festes de Castellfollit, a l’igual que el Centre, però freqüentat per membres d’ideologies polítiques oposades.

Actualment el local s’ha de reformar, sobretot la teulada està en molt mal estat, i en un futur passarà a formar part de les dependències municipals i d’equipaments.

Festa de Sant Vicenç de Fontanelles
Un any més i per quart cop, el passat 24 de gener es va celebrar la Festa Major al Pla de Fontanelles.

Com cada any vàrem fer una missa a l’ermita de Sant Vicenç, un aperitiu, el dinar de veïns i ball de tarda.

El que té més èxit és el dinar i ens veiem obligats a dir a força gent que ja no hi ha lloc. En principi, el dinar és per als veïns del Pla de Fontanelles i els seus familiars i, si sobren places, per a veïns i amics més llunyans.

El nombre de places és limitat per l'espai de què disposem, ja que el patró, Sant Vicenç, s'escau a l'hivern i el dinar no es pot fer al carrer.

Per això demanem disculpes a tothom que se li ha hagut de dir que ja estava ple.

Donem les gràcies a tots el que d’una manera o altra han fet possible la festa i molt especialment a la família Casajoana.











Cap d'any
A Castellfollit vam entrar a l'any 2010 de la millor manera possible: amb un esplèndid sopar organitzat per la gent jove del poble de manera voluntària, però amb un resultat molt digne de subratllar. Era preceptiu anar amb alguna mena de barret, gorra o andròmina al cap i a l’entrar tothom era obsequiat amb una copa de còctel de cava com a benvinguda. Aquest era el primer dels molts detalls que van fer la festa exquisida, tant per les menges d'una excel·lent qualitat que es van servir, com per la presentació dels àpats, guarniment del local del Centre de Castellfollit i del parament de les taules. Al sopar hi van assistir més d'un centenar de persones i pensem que el problema serà l'any que ve, perquè de ben segur que s'hi voldrà apuntar una pila de gent. Caldrà reservar taula ben aviat. Felicitats a totes les voluntàries i voluntaris per la feina tan ben fet.

Carnestoltes
El 20 de febrer es va celebrar el carnestoltes pels carrers de la vila amb una bona colla de comparses molt animades.

Hi va haver disfresses de tota mena, però totes ben imaginatives i originals.

Després de la desfilada la festa va seguir amb un bon sopar al Centre al qual hi van assistir al voltant de 60 persones. Felicitem també els organitzadors d’aquesta sonada festa.

Recull de premsa:

“Albert Calvet, campió de la Copa Catalunya d'Enganxes
El passat dissabte 12 de desembre, el Club d'Enganxes i d’Equitació de Catalunya va celebrar el sopar de fi de temporada. En el decurs del sopar es van lliurar els premis de les diferents categories de la Copa Catalunya d’Enganxes 2009. L'Albert Calvet, el jove cotxer de Maians que representa el CEHIA i que participa amb els ponis Gallant i Bion, propietat de Manuel Morilla, va rebre el trofeu que l'acredita com a campió de la categoria infantil.”

(Publicat a L'Enllaç del 31.12.2009 i a la revista Hípica Catalana del febrer del 2010)

Defuncions:

En Valentí Claramunt Rosich, de cal Casals, va morir el 21 de gener de 2010 a l’edat de 71 anys.

En Josep Vila Moncunill, de can Vila, va morir el dia 22 de febrer del 2010 a l'edat de 98 anys.
Des de la redacció del Casma volem fer arribar el més sentit condol a les famílies.

Agenda

Diumenge 4 i dilluns 5 d’abril: actuació dels caramellaires per les cases del municipi

Dissabte 10 d’abril a la tarda: festa de les caramelles i trencada de guardioles a Maians

Diumenge 18 d’abril: aplec de caramelles a Salelles

Diumenge 25 d’abril: aplec de Sant Marc a Grevalosa

Divendres 30 d’abril: trobada de la ZER (Zona Escolar Rural) a Castellfollit. Hi haurà l'espectacle del bibliobús a les 10.30 h i moltes activitats relacionades amb les cultures del món. Els pares i mares de l'escola faran el dinar per a tots els nens i nenes de la ZER i a la tarda es farà, com a cloenda, un taller de danses africanes a la pista.

Dissabte 1 i diumenge 2 de maig: festa major de Castellfollit

Dissabte 15 i diumenge 16 de maig: festa major de Maians

Diumenge 6 de juny: festa de la Gent Gran a Castellfollit

Dissabte 19 de juny: concert de música a Sant Pere organitzat pels Amics de l’Art Romànic del Bages (per confirmar).

Dimecres 23 de juny: revetlla de Sant Joan a Castellfollit.

Dissabte 3 de juliol trobada nacional de bastoners a Montblanc.

Última hora
Nevada en ple mes de març
L’última nevada ha estat la més forta de la temporada. Aquest hivern ha nevat diverses vegades al nostre poble, però la del passat 8 de març, quasi a final de temporada, i amb el Casma ja mig enllestit, és la que ens ha deixat un gruix més important: més de dos pams. El fet que part de la neu caigués de matinada no va representar problemes gaire greus ja que ens va agafar a tots a casa. Les escoles ja no van obrir i tampoc ho van fer al dia següent, el dimarts. Mentre redactem la notícia, encara queda un munt de neu i les temperatures només fan que baixar.

ES DIU, ES COMENTA, SE SAP...

Els cants de la coral ja no fan ploure
Ara la coral ja no fa ploure. El passat dissabte 19 de desembre va ser el darrer dia que la coral va assajar al local de Santa Maria. La causa no va ser pas una inundació, sinó un petit incendi. El rebombori va ser tan gran, i les cantaires es van esverar tant, que va caldre avisar els bombers. La cosa però, es va quedar amb un ensurt. Aquell dia l'assaig es va acabar a l'ajuntament, i des de llavors segueix fent-se allà.

Obres de la C-37
Ja fa uns dies que han començat els moviments de terra per acabar d'una vegada i definitivament els trams que falten de la carretera C-37 entre Manresa i Igualada. Amb aquestes obres esperem no haver de fer tanta cua per entrar a qualsevol hora a Manresa, i que les corbes per anar a Igualada (que segurament continuarem fent) les fem sense tant trànsit. Mentrestant pagarem el peatge del trànsit dels camions per les obres.
Tot sigui per millorar la comunicació.


Guarniments de carrers
Abans de les festes nadalenques els dos pobles es van esmerar a engalanar els carrers i les places dels pobles. Mentre a Castellfollit imitaven els castellers per guarnir la part alta dels arbres, a Maians feien servir l'escala. En tots dos llocs, no sabem si per previsió del fred, els embolicaren el tronc.

El fred i el vent van ser un martiri per a sant Josep i la verge Maria dels pessebres, que més d'un dia van quedar ben enfarinats.

Fred, nevades i calefaccions que no acaben de funcionar
Aquest hivern està essent especialment fred: hem tingut múltiples nevades i algunes setmanes la temperatura no ha passat gaire dels zero graus. Per acabar-ho d'adobar, alguns dies la nova calefacció de biomassa no ha funcionat del tot bé i les escoles se n'han ressentit.
L'escola que ha passat més fred però, ha estat una de Manresa que va decidir venir a fer el Dijous Gras al nostre poble, i per no congelar-se varen haver de refugiar-se dins el centre.
Segurament amb el bon temps tot es solucionarà.

Trobada d'exalumnes
Fa dies que corre pel Facebook una possible convocatòria d’exalumnes de l’escola de Castellfollit. Pels que no sigueu assidus a la xarxa social, sapigueu que estan planejant fer un dinar amb totes aquelles persones que han passat per l’escola de Castellfollit, tant alumnes com mestres, però encara està per decidir el dia i en què consistirà la festa en si.
Apa, aneu-vos mantenint informats a la xarxa!


ESCOLA DE CASTELLFOLLIT I LLAR D'INFANTS "ELS GÍNJOLS"

“TIRO LIRO, TIRO LIRO,
TIRO LIRO, TIRO LA,
QUAN ARRIBA CARNESTOLTES
TOTS SORTIM A PASSEJAR”

I AIXÒ ÉS EL QUE HEM FET ELS NENS I NENES DE L’ESCOLA I DE LA LLAR D’INFANTS. VAM COMENÇAR LA SETMANA AMB UNA SÈRIE DE CONSIGNES D’ALLÒ MÉS DIVERTIDES I ESBOJARRADES:
DILLUNS VAM PORTAR UN PINZELL PER PINTAR LA TANCA DE L’HORT. DIMARTS TOTS ANÀVEM DE COLOR VERMELL. DIMECRES, AMB PIJAMA. DIJOUS, AMB UN BARRET DIVERTIT. I DIVENDRES SEMBLAVA QUE ESTIGUÉSSIM ENMIG DE L’ESPAI!!! SOLS, LLUNES, ASTRONAUTES, MARCIANS, ESTRELLES... I APA, CAP A LA RUA, ACOMPANYATS DE PARES, AVIS I DE TOTHOM QUE S’HI VA VOLER AFEGIR. UNA FESTA BEN LLUÏDA I BEN DIVERTIDA!

I PERQUÈ AIXÍ CONSTI, US ENSENYEM UNES QUANTES FOTOS!

L’escola i l’entorn
Xerrada per explicar què és la biomassa a càrrec del Josep Rius

Dins del Projecte entorn, aquest mes hem rebut la visita d’en Josep Rius. Ens ha parlat de la BIOMASSA i ens ha fet cinc cèntims del procés d’extracció de l’estella per fer funcionar la caldera de biomassa de la calefacció de l’escola. Li hem fet moltes preguntes i en Josep ens ho ha explicat molt bé. Ens ha regalat uns fulls informatius per mirar amb els pares i mares i una bosseta d’estella. Hem après que la biomassa és una fórmula genial per reciclar també el bosc. Moltes gràcies, Josep!

El projecte entorn: “millorem l'hortet de l'escola”
Ja fa uns quants cursos que a l’escola Coll de Gossem tenim un hortet. Vàrem començar amb més il·lusió que idea i sort dels nostres alumnes, que tenien més coneixements que les mestres.
De mica en mica hem anat millorant i aprenent tots plegats, i aquest era el veritable objectiu: aprendre plegats.

I és que, fent hort hem après moltes coses: les més evidents, com plantar, cuidar la terra, el nom de diferents eines i diferents fruites i verdures… I les coses més subtils, com el valor de la pagesia, la importància de la terra, el miracle de veure créixer una planta i el compromís de tots i totes.

Aquest curs, mitjançant el treball cooperatiu, ens vàrem reunir tots plegats a l’escola: els nens i les nenes, les mestres i un pare, l’Antolín (que ha estat el nostre guia). La primera trobada va ser per elaborar un compromís: aprendre plegats (fins i tot el vam signar tots junts), i un objectiu: millorar l’hortet de l’escola.

El primer repte que ens vàrem proposar va ser fer una tanca per a l’hort, amb una porteta i tot! Vàrem decidir de quin color la pintaríem. Per votació va sortir el color taronja. També vàrem decidir fer uns cartells, muntar i engegar el compostador i muntar un reg automàtic amb un bidó on recolliríem aigua de la pluja per regar.

Hem d’agrair molt l’ajuda del Fidel que ens va regalar les fustes per fer la tanca i del Cecilio, l’avi del Nil de p-4, que ens ha ajudat a pintar i a muntar el bidó. També als nens i nenes i la mestra de la llar d’infants, que ens van ajudar a pintar. I sobretot, a l’Antolín, el pare del Gerard i del Lluc, que és el nostre súper monitor de l’hort.

Moltes gràcies a tots pel vostre esforç i col·laboració.

A mitjans de març plantarem alguna coseta (alguna escarola, enciam i fins i tot algun bròquil) i si passeu tot passejant prop de l’escola, el veureu. Recordeu: és l’hortet de la tanca taronja!

Us adjuntem unes fotos perquè pugueu veure tota la feina que estem fent...

Els nens i nenes de cicle inicial han fet d'escriptors i, com que hem començat a fer el projecte dels planetes, ens hem inventat dos contes relacionats amb aquest tema. Esperem que us agradin.
Els marcians

Els científics i els marcians

Hi havia una vegada uns científics que volien saber coses de l’espai. Volien construir un coet per anar a l’espai i van anar a comprar el material que necessitaven: gasolina, ferro, vidre, pintura, un volant, un fre, seients, un vàter... Quan ho van tenir tot fet van pujar al coet, es van lligar amb els cinturons i van enlairar-se de cop cap a l’espai.

Un dels científics va treure el cap per una finestra i va veure molts planetes, però no es va adonar que hi havia un forat negre amagat a darrere d’un planeta. Un altre científic va treure el cap per una altra finestra i va dir:
-Que no has vist el forat negre, despistat?
-No, no l’he vist perquè estava amagat darrere de Júpiter!

De cop i volta se’ls va acabar la gasolina i, xof, van caure dins el forat negre que de seguida els va xuclar.
­‑On som?- van cridar els científics.
Un marcià els va contestar:
-Esteu dins d’un forat negre, us ha xuclat igual que a mi i els meus amics. D’aquí no en sortireu.

Però llavors va passar una cosa molt estranya: el forat negre va fer un esternut i els va escopir per l’altra banda. Van aparèixer a la Terra, al mig de la pista de Castellfollit del Boix, mentre uns nens estaven jugant a futbol. Els científics van deixar pujar els nens dalt del coet i sort que no es va tornar a enlairar.

I aquest és el conte acabat dels científics i els marcians.

Gemma, Gerard, Núria i Zoe


Les pedres fluorescents de saturn
Hi havia una vegada uns científics que anaven a Saturn a investigar si la sorra i les seves pedres eren iguals que les de la Terra.
Un inventor va fabricar una nau espacial que es deia Xat 24 i els científics la van estrenar per anar a Saturn. A mig viatge en l’espai, la nau va començar a fer tentines i es va parar de cop. Llavors els científics, que estaven molt espantats, van sortir del coet en una nau de salvament i van arribar a Saturn.

Es van trobar una família de marcians de color vermell que s’havien escapat d’una galàxia molt llunyana. Els marcians parlaven d’una manera molt estranya i no els entenien, però els científics volien saber què deien. Per això tenien uns aparells per a les orelles per traduir el seu idioma. Els científics van preguntar als marcians d’on venien i els marcians van contestar que venien d’una galàxia que es deia Nyaquis.

Després d’una estona es van posar a investigar la terra de Saturn i van trobar una pedra fluorescent. Se la van emportar al laboratori de la nau per investigar-la. Van descobrir que a la Terra no hi havia res d’igual i van decidir tornar a buscar més terra del costat de la pedra. Van agafar-ne una mica i la van investigar. Van veure que hi havia pedres molt petites fluorescents que venien dels anells de Saturn.
Van decidir tornar cap a la Terra per ensenyar a tothom les pedres fluorescents de Saturn.

Els científics van explicar a tothom que havien conegut uns marcians vermells, però ningú els va creure.

Andrea, Eugeni, Joan i Pol



ESCOLA DE MAIANS

La biomassa

Treball entre els alumnes de cicle mitjà i superior de les escoles de maians i cabrianes

El bloc per comunicar-nos
Jo us parlaré del nostre bloc de la XTEC. Ara nosaltres estem treballant la biomassa, i amb la pàgina de la XTEC blocs hem après moltes coses sobre la biomassa.

Tots els éssers vius són també biomassa. També sabem que la biomassa és renovable, que hi ha calderes especialitzades en biomassa, en pinyols d’oliva, de préssec...

Al bloc també ens hem posat rols: economista, biòleg, tècnic forestal i periodista. I ens podem anar comunicant pel bloc entre tots els alumnes que fem el treball.

A mi m’agrada bastant, a vegades se’m fa pesat perquè és una mica difícil, però està bé.
L’adreça del blog és: http://blocs.xtec.cat/estudimedi/

A la pàgina web de la ZER Bages també tenim una mascota que es diu Zerbi, amb qui ens agrada jugar.
Salvador Peralta

El treball col·laboratiu
Treballem a través del Google docs, que és una aplicació del Google que ens permet treballar en el mateix treball al mateix temps, encara que estiguem a 40 km. És un document que es penja a la xarxa i tothom que hi té accés pot fer-hi modificacions.

El resultat de treballar amb aquesta aplicació serà una presentació que haurem fet els grups: llenya, pinyola, serradures, encenalls, closques.
David Argilés

La webquest
La webquest és una pàgina web que serveix per fer un treball en grup. Nosaltres estem treballant la biomassa amb una webquest que ha fet la Carme que es diu “Biomassa forestal, una energia alternativa”.
Les parts de la webquest són: introducció, tasques, procés, activitats, avaluació i conclusió.
La introducció ens resumeix què aprendrem, i ens fa una pregunta.
L’apartat de tasques ens diu la feina que hem de fer: un powerpoint sobre la biomassa forestal.
L’apartat de procés explica que hem de fer grups de quatre persones i que cada persona ha de tenir una tasca: biòleg, tècnic forestal, periodista i economista.
L’apartat d’activitats diu quines tasques ha de fer cada nen o nena i d’on ha de treure la informació.
L’apartat d’avaluació avalua com hem treballat.
La conclusió és que hem après coses de l’entorn i a treballar a través d’Internet amb persones de lluny.
L’adreça de la webquest és http://www.xtec.es/centres/a8056730/introduccio.html
David Martí

Els grups
Els alumnes de l’escola de Maians i de Cabrianes estan fent un treball sobre la biomassa. Estan organitzats en 5 grups diferents de 4 persones cada un, barrejats de les dues escoles (Cabrianes i Maians). Cada persona de cada grup té un rol:
El tècnic forestal, buscar informació sobre la biomassa que trobem al bosc.
El biòleg, buscar informació sobre la biomassa des del punt de vista de la biologia.
El periodista, buscar notícies sobre la biomassa.
L’economista, buscar informació sobre empreses i el seu benefici.
La informació que troben la poden enviar els alumnes de Cabrianes, i també la poden explicar a tots els alumnes de Maians.
Roser Torrallardona

La biomassa
La biomassa és renovable. Des d’un punt de vista biològic, la biomassa és tot el que és o era matèria viva. Des d’un punt econòmic és biomassa la llenya, la pinyola, les closques, les serradures, etc. La llenya es fa a trossos i en surt l’estella. Dels troncs també se’n pot fer paper.
Enric Margarit

Per cert, sabeu la resposta a aquesta pregunta?
Per què deien, abans, que la llenya escalfava tres vegades?


El teatre a l’escola

Des del gener tots els alumnes de l’escola de Maians hem treballat el català inventant unes obres de teatre.

Les obres les hem inventat a partir d’algunes cançons de la coral de Castellfollit del Boix: Laura, Isabel i L’emigrant. Cada obra ha estat inventada per un grup d’alumnes. Abans d’escriure-les hem pensat en grup quins eren els personatges i de què anava cada obra, i ho hem escrit en un full en brut. Després hem escrit les obres a l’ordinador. Aquest treball ens l’ha proposat la mestra de pràctiques.

Inventant les obres hem après com són les obres de teatre i a treballar en grup.

A les obres que hem escrit hi surten tots els nens i nenes de l’escola de Maians. Les obres es titulen Laura, que ve de la cançó Laura; La dama, que ve de la cançó Isabel; i Pàtria del meu cor, que ve de la cançó de L’Emigrant. Un cop acabades les obres les hem llegit i les hem posat en comú. La dama tracta d’uns reis que volien casar la seva filla i li va tocar casar-se amb un home que no li agradava. Després la filla es va escapar i quan va tornar es va casar amb un cavaller. La Pàtria del meu cor tracta d’un noi que se’n va a viure a un altre país, s’enyora i torna.

De les tres obres creades dues són modernes, però una és mig moderna i mig antiga.

Un cop escrites i revisades les obres, les hem estudiat per poder-les representar. També hem preparat les escenes: decorats, música, imatges i vestuari.

Durant un mes hem estat assajant durant els dimecres, tot millorant la nostra representació.

Assajant i representant les obres hem après a memoritzar, a no tenir tanta vergonya davant el públic i també a expressar-nos millor.

Les obres es representaran el dia 24 de març d’aquest any al centre de Maians, a les tres de la tarda, aproximadament. Està obert a tot el públic.
Els autors i actors de l’obra són: el Jorge, el Salvador, la Judit, el David, el David, la Roser, l’Enric i el Salvador.
Jorge Garcia, Judit Sellarès i Salvador Torrallardona

Dibuixos dels nens i nenes de l'escola de Maians

La cursa

75 ANIVERSARI DEL CENTRE AGRÍCOL RECREATIU DE MAIANS

El dia 19 de desembre es van celebrar els 75 anys de l’entitat amb la presentació d’un llibre que recull tots aquests anys, des de la seva construcció fins al dia d’avui.

A l’acte vam comptar amb la presència d’en Joan Tardà, diputat al Congrés de Madrid i portaveu d’ERC; també amb en Magí Puig, historiador i gran coneixedor de Maians i de la seva gent; i en Celestí Rius, alcalde del municipi i soci de l’entitat.

Tal com ja vaig fer en aquell moment, voldria remarcar l’esforç, l’interès i les ganes de fer aquest treball de tota la gent que s’hi va involucrar, tant els veïns més grans del poble, recordant anècdotes, aportant documents molt antics i molt ben guardats de la seva construcció i el seu funcionament, i dels més joves que ho han fet possible. Més que un llibre serà un record per a les noves generacions que sabran el passat i el present d’aquesta entitat per continuar tirant-la endavant molts més anys.

Crec que arribar als 75 anys amb l’estat que es troba l’edifici del Centre ha de ser un orgull per a Maians i tot el municipi. Dotar-lo de continguts és cosa de tots.

Jaume Calvet


Fe d’errades

Des de la junta del Centre volem demanar disculpes al Joan Tardà de can Valentí per la nostra omissió a l’hora d’incloure’l en el llibre en l’apartat de persones que hi van col·laborar. En Joan va assistir a la trobada prèvia que es va celebrar amb les persones més grans per recordar la història i també va aportar documents.

La junta

Dibuix original de la façana del Centre Agrícol Recreatiu. Autor: Jaume portals (1933)

LES NOSTRES PARRÒQUIES

Hem acabat l’hivern amb molt fred, pluja i neu. Les nostres parròquies tornen a posar fil a l’agulla tot deixant enrere les festes nadalenques. Com cada any, vam celebrar plens de joia el naixement de l’infant Jesús nascut de mare verge, la Immaculada Verge Maria. Ben aviat la veurem, com a bona mare, al peu de la creu durant els propers dies de Setmana Santa acompanyant el seu fill diví de la mateixa manera que moltes mares ploren acompanyant els seus fills fins al darrer moment en accidents a peu de carretera, en malalties o en casos de males companyies. A totes elles els arribarà el consol de la Immaculada Verge Maria que mai les deixarà.

Així arribarem a la Pasqua, dia de joia i d’esperança per veure acabades les guerres, la violència, la fam, la pobresa i la creació de llocs de treball que permetin a tothom viure dignament. De bon matí els cants dels caramellaires ens anunciaran l’esclat de joia de la resurrecció de Jesús. Tant de bo que tothom pugui participar en les celebracions que començaran el diumenge de rams i conclouran en la missa de les caramelles.

A totes les celebracions ens acompanyarà el pare Manuel Bogunyà, escolapi d’Igualada.
Francina Muntané

El calendari d’aquestes festes és el següent:

Diumenge de Rams: missa a Castellfollit a les 10.30 i a Maians a les 12.

Dijous Sant: a Maians a les 6 de la tarda i a Castellfollit a les 8 del vespre.

Divendres Sant: a Castellfollit a les 6 de la tarda i a Maians a les 8 del vespre.

Missa de Pasqua: a Maians a les 11 del matí.


LA VEU DE LA CORAL

Novament la veu de la coral es fa ressò en la revista Casma.

Durant la celebració de la missa del gall que es va fer a Maians, la Coral Flor de Boix va oferir aquestes nadales sota la direcció de la nostra directora Raquel Martí: En la nit més bella; El cant dels ocells; Cançó de l'estrella i El petit vailet

Tot seguit, com cada any, es va fer el sorteig de la llumineta de la coral, la qual va tocar a la nostra companya de cants Roser Bergós.

Pau Casals, amb el seu violoncel, va interpretar davant l'assemblea de l'ONU, el 24 d'octubre de 1971, "El cant dels ocells". La coral Flor de Boix va obsequiar a tots els assistents amb aquesta bella melodia en la nit de Nadal. Volem agrair a tots els músics totes les notes musicals espargides en aquesta nit tan especial.

"El cant dels ocells" interpretat per Casals a l'ONU i a la Casa Blanca segueix al capdamunt de l'espai simbòlic arreu de tot el món.

Us recordem que està a la venda l'auca dels deu anys de la coral Flor de Boix. Certament, un record molt emotiu on el passat ens ajuda a entendre el present.
M. Àngels Oliva