Casma 110 (pàgines 35 a 48)

LLIBRES PER LLEGIR

Nova trobada del Club de Lectura: aquesta vegada ens vam reunir el dia 16 de gener a casa del Gabriel, a Canet de Fals, on entre tocs de mistela i codonyat vam anar comentant el llibre que tot seguit us recomano:

Capsa de records d'Antoni Dalmau – Editorial Columna

Capsa de records ens ofereix un recorregut per la vida de Genís Sabater i Biosca el 1977, a la ciutat d’Anglada. És un industrial ambiciós i tenaç que, al llarg de la seva vida, havia aconseguit alçar la fàbrica més important del país en el ram de la pell. Amor i odis, grandeses i misèries, sentiments i vivències, formen el teixit d'aquesta història que, per contrast o per semblança, és la història de tots: a través de la peripècia vital del protagonista assistim, de fet, a la crònica apassionant del nostre poble al llarg del segle passat.

El motiu de triar aquesta novel·la per al Club de Lectura va ser que succeeix a Anglada (Igualada), d'on sóc filla, i també perquè d'aquest autor, a més d'haver-ne llegit altres llibres seus, el conec personalment i crec que s'ho val. Tots vam estar d'acord que té una lectura fàcil i que el vam sentir més a prop perquè els fets passen en una època coneguda i, a la vegada, també ens mostra molt bé el món de l'adoberia, clarament igualadí, amb el seu vocabulari i el seu fer, molt diferent d'altres feines. Si no coneixeu el món de la pell, crec que aquí teniu una bona oportunitat.

El relat de Gunter Psarris d’Albert Salvadó - El Balancí

En una cabana perduda als Pirineus, tres homes troben un pastor mort, una fotografia i un manuscrit. A partir d´aquest instant comença EL RELAT DE GUNTER PSARRIS. Aquesta és l´apassionant història de Gunter Psarris, a qui el món va convertir en un assassí malgrat que mai no va deixar de ser una gran persona i un home bo.

Aquest llibre va venir a parar a les meves mans per casualitat. Si no hagués estat així potser no l’hauria llegit mai, ja que d'històries de nazis n'he llegit moltes i cada vegada em deixen més deprimida, però en aquest cas estic molt satisfeta. De l'Albert Salvador no n’havia llegit res, però repetiré, és molt àgil de llegir i t'enganxa fàcilment. Ens explica com és la transformació d'una persona antiracista i pacífica, que per sobreviure arriba a comportar-se com mai s'hauria imaginat. Un llibre que et dóna una pinzellada diferent sobre el nazisme i que et deixa veure com l'instint de supervivència preval per sobre de tot.
Teresa de can Llorenç



L’ ESCOLA AVUI

Per què els nens i les nenes necessiten que els expliquin històries?

“Explica’m un conte!”. Aquesta frase, que hem sentit tantes vegades, ens recorda que els nens i nenes tenen set d’històries. I som nosaltres, els pares i mares, que hem de calmar aquesta set. Cançons, contes, històries llargues o curtes contribueixen a la construcció de l’infant. Michèle Petit, investigadora, ens explica el perquè.

Michèle Petit: és antropòloga, investigadora i especialista en la lectura. Té uns quants llibres: “Una infancia en el país de los libros” (2008) i “El arte de la lectura en tiempo de crisis” (2009).

Per què és tan important explicar històries als nens i nenes?
Només els éssers humans som capaços d’explicar històries. La narració és la nostra particularitat humana, les nostres vides estan teixides de relats. Potser fins i tot naixem amb una predisposició per a les històries. Però aquesta predisposició s’ha d’alimentar. És molt important explicar històries als infants, fins i tot les més curtes en què la cullera es converteix en un avió que, després d’unes quantes giragonses, aterra a la boca del nadó. Aquestes microhistòries fan del dia a dia una festa compartida i permeten igualment que el pensament tregui el nas. De fet, les narracions que els nens i nenes escolten afavoreixen allò que els psicoanalistes anomenen “els processos de la connexió lògica”, és a dir, la facultat de relacionar els esdeveniments i les emocions, de crear connexions significatives que finalment fan que l’infant tingui una mena de sentiment de continuïtat de si mateix. Aquestes històries que vénen de l’exterior l’ajuden a construir el pensament i a organitzar la percepció que té d’ell mateix. I després d’haver escoltat històries, després d’haver-les devorat llaminerament, un dia li arriba el torn d’explicar-les.

És a dir, comença a fer servir el llenguatge no tan sols per designar les coses, les persones que l’envolten (“plat”, “ocell”, “mare”...), sinó també per expressar allò que s’esdevé entre elles, i per construir el temps... Per fi els esdeveniments ja no són fets aïllats per al nen i passen a estar units els uns als altres.

Les històries “alimenten” i ajuden a construir el pensament, però també poden tranquil·litzar i consolar, oi?
Una història no explica sempre allò que es veu. Gràcies a la història que s’explica, un noi pot evocar un objecte o un ésser que no són presents.

Freud va veure un dia que el seu nebot petit, quan la mare se’n va anar, començà a jugar fent desaparèixer i reaparèixer una bobina de fil que aguantava per un extrem. La deixava caure i deia: “Lluny!”. Després estirava el fil per fer-la tornar a aparèixer i exclamava amb to triomfant: “Aquí!”. Era la seva manera de consolar-se per l’absència de la seva mare. Amb el bagatge d’històries que li han explicat, el nen crea “posades en escena” en les quals controla l’ordre de les coses. Es converteix en el narrador de la seva història, una cosa que és vital.

Al llarg de la vida tothom narra la història d’un mateix per donar-li un sentit. Una narració que, és clar, recomencem i modifiquem sense parar. I sort en tenim, perquè si no fos així, estaríem psicològicament estancats.

Gràcies a les històries, els nens i nenes entrellacen els esdeveniments i les seves emocions, però també creen lligams amb els altres...
Efectivament, els contes afavoreixen també les relacions humanes. Em ve al cap, per exemple, el record d’unes mares a l’Argentina en un moment en què vivien situacions de pobresa extrema.

Estaven tan angoixades que les relacions amb els seus nadons s’empobrien. Vam establir el costum de reunir-les i explicar-los contes. De mica en mica, aquelles joves mares van començar a recordar els contes de la seva infantesa i van començar a intercanviar entre elles les diferents versions que sabien. Després, totes plegades van recordar cançons, rodolins... Amb el pas del temps, al final de les sessions, no tan sols havien establert relacions entre elles, sinó que, espontàniament, es posaven a explicar històries als seus fills i a gronxar-los tot cantant.

D’aquesta manera, van poder recrear amb ells moments poètics, tan gratuïts com essencials per al seu desenvolupament. I van aconseguir obrir, enmig d’una existència dificilíssima, un espai diferent on existia “el joc” en tots els sentits de la paraula.

Quan nosaltres, els pares i mares, llegim contes als nostres fills, no intentem submergir-nos –amb menys o més plaer- en les lectures infantils de quan érem petits?

Segurament. Però hi ha pares i mares a qui els llibres els evoquen mals records, records desagradables de l’escola, problemes, obligacions... Si els pares no tenen una actitud relaxada pel que fa als llibres, els aconsellaria que portessin els seus fills i filles a la biblioteca, a les sessions de conta contes durant les quals ells també hi fossin. De tota manera, si llegim pensant: “He de fer-ho perquè si no li anirà pitjor a l’escola”, no funcionarà. El nen o la nena sentiran que falta alguna cosa. D’altra banda, si llegim un conte al nen o nena i es mostra inquiet/a, si va d’un cantó a l’altre o s’entreté aparentment amb un altra cosa, convé que el deixem actuar així, ja que no vol dir que no estigui pendent també de la narració. Tampoc no és bo que li preguntem cada trenta segons si ho ha entès tot. Encara que hi hagi paraules incomprensibles, sempre hi ha d’haver un marge de misteri perquè el nen o la nena elaborin hipòtesis i deixin anar la imaginació per si sols. Els infants, per petits que siguin, tenen dret a la seva vida íntima, a les seves fantasies, als seus pensaments, a la seva singularitat. Així mateix, quan un pare o una mare s’afanyen massa a transmetre el plaer de la lectura i en fa un gra massa quan llegeix, per “sobreactuació”, el nen o la nena poden tenir problemes a fer-se seva la història perquè poden sentir que el conte és una història dels pares.

Cal donar un marge als nens i no imposar-los res. Es tracta de transmetre’ls el desig de fer seus els llibres, de desitjar històries. Ho tenim tot guanyat quan el nen o la nena busca els llibres, els agafa... Més endavant, els llegirà d’amagat a la nit, sota els llençols, amb un llum petit.

Entrevista realitzada a la Michèle Petit per la Shopie Chabot.
Publicada a la revista Cucafera

L'Eequip Ceip Coll de Gossem



LA MÀQUINA DEL TEMPS

En el número anterior del CASMA parlàvem d’una postal que vaig localitzar per Internet a la província de Lleó amb un dibuix fet amb ploma l’any 1935 i que correspon a la part posterior de l’església de sant Pere de Castellfollit del Boix, en el qual encara no hi havia els preciosos xiprers que tenim ara. No en sabíem gaire cosa, però en publicar-se l’article en la nostra revista van sorgir informacions prou interessants com per donar-les a conèixer.

Primerament va ser l’Isidre de cal Jaume qui ens va dir que ell tenia a casa seva diverses postals com la que dèiem i, no sols això, ens va informar que també en els títols antics de propietat del cementiri hi figurava imprès, a la part central, el mateix dibuix amb la mateixa firma, fent-se evident que aquest dibuix es va fer servir com a mínim, que ara sapiguem, per a dues coses: per a les postals i per als títols de propietat.

També hem pogut comprovar que tots dos impresos varen ser fets per l’impressor BAS d’Igualada, que era una de les impremtes més importants de l’època, ja que dels seus tòrculs en van sortir impresos d’una gran qualitat.

Després va ser el Fidel de ca la Jove qui ens va dir que va parlar amb el Pepet de cal Mariano. Aquest li va explicar que es recordava perfectament que per aquells anys vivia a Canyelles un home que era dibuixant. Tenint en compte que coincideixen les dates i que tenim un dibuix i un dibuixant, seria molt possible que aquest artista anònim fos qui el va realitzar.

També en Fidel ens ha explicat tot satisfet que els xiprers que encara no sortien al dibuix datat l’any 1935 els va plantar ell l’any següent juntament amb els de cal Tomàs de Canyelles i que els arbres els havien portat de Manresa amb un carro tibat per dues eugues. El capellà, que era Mn. Anton Colomer, va dir que un cementiri sense arbres xiprers no era un cementiri. Amb aquesta informació ja sabem per què no sortien al dibuix els xiprers, senzillament perquè encara no eren plantats. Sembla que ho tenim tot bastant lligat.
Llorenç Farrés i Olalla (Cal Llorenç)


RACÓ POÈTIC

Festa de sant Vicenç

Al poble de Castellfollit del Boix,
al bell mig del pla de Fontanelles,
tots ens arribem fins a la capella
per honorar sant Vicenç gloriós.

Per tots els camins hi arriba
molta gent jove, nens i grans;
són del poble i les contrades
pagesos i gent del camp.

Tots són gent ferma i valenta,
treballadors com no n’hi ha.
Els agrada la seva terra
amb els conreus i avirams.

No hi falta ningú a la festa,
sigui de poble o ciutat;
es reuneixen a la plana
i cap a la capella van.

Avui és festa en el poble,
doncs tots contents aniran
a dinar amb bona harmonia
i amistat com tots els anys.

M. Roser Llopart i Trias
(Poema escrit i recitat el dia 24 de gener del 2010, a la festa major de Fontanelles)


La cebolla dulce
(El “calçot”de Catalunya)

Orgullo de la huerta catalana,
su cultivo es con mimo campesino
al lado de la vid que con su vino
enaltece comarca muy humana.
Y es Valls, de Tarragona tan cercana,
priorato de “podar” casi divino
en sarmientos rescoldo con destino
el asar la cebolla tan huertana.
Con su salsa especial, es exquisito
manjar, de tradición inigualable.
El ponerse el babero es todo un rito
y el comer, con las manos, memorable.
Brindar, con vino tinto, es requisito
de hermandad con jolgorio inolvidable.

Si en masía brindar: gozo infinito…
Al año volverás… indubitable.

Javier Lagar Marín


Capvespres

Dues ànimes es troben
al capvespre.

Capvespres inerts, obscurs,
plens de melangia.

Dues ànimes envers la
recerca dels sentiments
ja oblidats.

Capvespres on no hi ha
volta enrere en el joc més
sublim de la vida.

Dues ànimes amb retalls
de vides recloses en la
més fràgil solitud.

Capvespres, cercant
mirades per encabir
paraules perdudes
amb nous anhels.

M. Àngels Oliva


L'HORTET

Amb aquest nom iniciem una secció del Casma, continuació del “Calendari de l’hortolà”, que al tancar-se el cicle de l’any ja vam donar per acabat el trimestre passat amb l’edició de l’opuscle amb tot el calendari.

Comencem ara un recull d’herbes molt freqüents als horts de les nostres contrades. Ens proposem anar comentant, amb alguna fotografia, les anomenades “males herbes” a cada número del Casma.

Encetem la secció amb 5 varietats d’herbes:

Blet
Planta anyal. N’hi ha de diverses menes: blet blanc, blet bord, blet de bosc, blet de fulla petita, blet de paret, blet espinós, blet moll, blet pudent i blet punxent.





Els blets viuen en horts, vinyes i conreus en general, també es troben en solars de pobles i ciutats. Són plantes nitròfiles, és a dir, que prosperen en terrenys adobats amb nitrogen. Generalment germinen a la primavera i es mantenen amb un creixement molt actiu, si tenen aigua suficient, fins a la tardor.

Són plantes ruderals que tenen un alt poder d’envair ràpidament la parcel·la ja que fan un gran nombre de llavors que germinen fàcilment en poc temps. En cas de tallar-les, tornen a rebrotar. Generalment són molt sensibles a un ampli espectre d’herbicides, no obstant això, els blets han generat resistències als herbicides a Catalunya.

Calcida
Les calcides pertanyen a la família botànica abans anomenada "compostes". Té la forma d’un card d’uns 30 a 100 cm d’alçada. Les arrels són reptants i profundes i formen tiges erectes sense pèls, les fulles són plenes de punxes petites. Floreix de juliol a setembre.


Es tracta d’una mala herba vivaç, és a dir, que viu uns quants anys. Germina a la primavera i creix fins a la tardor. Amb la gran facilitat de dispersió que li donen les seves llavors transportades pel vent, molt aviat envaeix el territori encara que només sigui a rodals. Com que està recoberta de punxes és molt difícil d’arrencar a mà i quan això s’aconsegueix no queda eliminada perquè rebrota des de l’arrel, que és molt profunda. Amb herbicides no s’elimina tampoc fàcilment i cal un producte sistèmic i a més aplicat en el moment en el qual la calcida és més sensible, que és precisament quan floreix.

Camamilla borda
És una planta anual, d’uns 10 a 15 cm d’alçada. La tija és dreta, poc peluda i molt ramificada. Les fulles són irregulars, dividides en molts segments prims i aguts; poden ser peludes o no. Les flors formen un botó de color groc amb una corona blanca de flors externes radials. Les seves flors no fan cap mena d’olor. La germinació es produeix a la primavera i a la tardor, així com també la floració.


Es troba a les vores dels camins, als marges i en els terrenys conreats, especialment les vinyes i els cereals.

Citró (o ravenissa comuna)
La ravenissa comuna és una planta herbàcia anual o bianual que pot atènyer els 50 cm d’alçada. Té les tiges erectes i les fulles inferiors disposades en roseta. Les flors fan fins a 1,5 cm de diàmetre i té els pètals blancs.


És una de les herbes més abundants durant la tardor i l’hivern als camps de conreu del Mediterrani occidental. Pot estar florida en qualsevol època de l’any i ocupa les parcel·les completament quan la terra ha estat remoguda. És una de les principals males herbes en camps d’ametllers i floreix també durant l’hivern, les abelles van a buscar el nèctar de les ravenisses i no pol·linitzen les flors dels ametllers, cosa que en fa baixar el rendiment.

Aquesta planta es coneix popularment amb el nom de "ravenissa", un nom genèric que inclou algunes espècies de males herbes.

Altres noms que cal mencionar d’aquesta mateixa planta són: “caps blancs, cardet, citró, citró blanc, citrons, ervianes, eruga silvestre, flor blanca, herbes blanques, ruca i morritort”.

Corriola
La corretjola, corretjola de conradís, corriola o campaneta és una planta de la família de les convolvulàcies (la família del moniato).


És una herba vivaç amb tiges i pecíols que s’estenen per terra o s’enfilen per qualsevol suport. Les fulles són alternes simples i amb forma de punta de llança. Les flors tenen els pètals soldats formant una campana de color blanc, rosat o amb estries d’aquests dos colors. El fruit és una càpsula arrodonida.

Ocupa molt fàcilment grans superfícies i s’enreda a les plantes debilitant-les ja que els fa la competència per la llum, l’aigua i els nutrients. Quan ha crescut molt la gran massa de tiges i fulles pot dificultar o impedir la recol·lecció mecànica. La corretjola és molt susceptible a ser envaïda pel fong de l’oïdi i encomanar aquesta malaltia a les plantes conreades.

Rosa Farrés, Gil Pagès i Josep Serrano
Bibliografia: Atlas de malas hierbas (J.L. Villarias); Manual de les males herbes dels conreus de Catalunya (Institució Catalana d’Estudis Agraris); Viquipèdia; diccionari de l’IEC


CALAIX DE SASTRE

Sopa de lletres

Troba el nom dels nou planetes del sistema solar: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó.

Fa pocs anys es va descobrir un planeta que encara no té nom, només números i lletres, però aquí no l’hi trobaràs.

Nati Graells

Anuncis

Vols que t'ajudi a fer el teu currículum? Vols que t'ajudi a preparar una bona entrevista de feina o qualsevol cosa que necessitis relacionada amb temes de trobar feina?
Pots contactar amb mi que segur que ens entendrem. Preu: el que tinguis (ous, patates, mel, codonys, mongetes...)
Llorenç Tel. 93 835 61 27

M’ofereixo per treballs en general, neteja de cotxes (interior-exterior), revisions de vehicles pre-ITV, etc.
636320270/ 938356127 Pau (Can Llorenç)

Des de l'octubre hi ha classes d'anglès a Castellfollit del Boix. Tots els nivells i conversa.
Informeu-vos-en trucant al 689 135 198 (Jordi del Muntaner)


Mots encreuats


Horitzontals
1. Nom de la casa de la persona entrevistada en aquest
número. Hi és a creu i ratlla
2. La primera de canvi. La vertical. L’homilia de la missa
3. Cinquanta quilos de patates. Corrent gironí força tèrbol.
Resposta d’inconformistes
4. Situa. Les mil i una. Llavor de cereals
5. Refusa l’obediència. Consonant. Centre de salut. Surt
de comptes
6. Poc entès. Ocupació d’un terreny a la força. Essa
7. L’última de febrer. Caixa d’enterrament. Fi del circuit. A la dreta del pare
8. Ni ahir ni demà. No hi ha principis en el fi. Nota musical. Carta que trumfa
9. La llatina. Capaç de produir la mort. Format per totes les parts de l’organisme humà
10. No va poder aclucar-lo. Raça de gos caçador. Circuit tancat
11. La fi del món. Cinquanta. Cobreix d’aigua tot un terreny. Està en plena forma
12. Descendir un nivell. Femella de l’oc

Verticals
1. Lluna vella. Alzina destinada a taponar ampolles. Les tretze hores
2. Finalitzen. De molt baixa condició. Be
3. Sortida del túnel. Al revés, marca de boli molt coneguda. No arriba ni a un. Allà
4. Número matemàtic. Moneda de coure batuda per Alfons V de Portugal com a sobirà de Ceuta. La del puntet
5. Es mossega la cua. Mesura longitudinal que equivalia a la distància del colze a la mà. Els dos caps d’un esqueix
6. El repte és trobar la “e”. En té set davant
7.Fa de bon tractar-hi. Malauradament n’hi ha més que mai
8. Companyies de molt alta volada. Llatina només amb consonants
9. La Lídia no troba les vocals. Comencen els informatius. Centre de la diana. Sedós pel mig
10. Si ho tenen els nens petits es diu que creixen. Soroll sec que fa una cosa que es trenca
11. Ocupa la part alta de l’església. Vocals de moda. La tenim dins el sac
12. Surten de primera. Home de confiança

Nati Graells


Un altre anunci

PASQUA 2010

Aquesta Pasqua pots encarregar la teva figura de xocolata.

També pots demanar la mona de fruita, de sara, de xocolata o de qualsevol altre gust que t’agradi.

Cada diumenge hi ha bunyols de vent!
Encarrega-les o passa a veure l’exposició de xocolata!
Susanna (l’Andorrà) 93 835 60 21


Consultori sentimental (o no) de la Dolors Casmajuda.

Benvolguda senyora Casmajuda,

Fa molts anys que faig la meva vida i vaig a la meva bola, però després de tant de temps encara penso que potser algunes coses no les faig com cal, i és per això que he decidit fer-li quatre ratlles. Ja li diré d’entrada que de sexe no en tinc, sóc completament asexual.
Això no té a veure amb el que li explicaré, tan sols ho dic perquè quan em contesti sàpiga com ho ha de fer.

A mi em van dir les mateixes paraules que a sant Pere, i jo sí que m’he quedat feta pedra per sempre més. Com pot suposar les he vist de tots colors i m’han fet de tot, des de guixar-me la cara sense poder treure’m les marranades que hi havien escrit, foradar-me per penjar-hi un quadre que ningú se’l mira, fins a posar-me en un pilot de runa, amb totxos i totxanes (no hi ha qui els aguanti). No sóc només jo, entre nosaltres, però als totxos els diem els foradats.
“Passa enllà, que estàs foradada”. Vull deixar ben clar que a la runa no hi ha estat mai una servidora, els altres potser sí.

Aniré als casos que li vull consultar. A vegades se’m troba en una paret i, en més ocasions de les que voldria, el que he vist i escoltat en les diferents cambres és per no quedar-m’hi mai més. Sortir-ne, ho he provat més d’una vegada, però em trobo encaixonada, i des que hi posen morter encara em costa més de fer qualsevol gest.

En altres ocasions sóc a la vora del camí i, cregui’m, és tant avorrit, que en més d’una volta m’he posat de tal manera perquè la gent hi ensopegui.

Alguns dies d’estiu, aquells que fa tanta calor, se’m pot trobar als rierols, en forma més petitona, refrescant-me una mica i ben despulladeta, sense fer cas de si hi ha canalla jugant pel voltant.

Una vegada em van deixar dalt de la teulada d’un cobert per tal que el vent no s’emportés les teules, i allà em vaig quedar passant tota mena d’inclemències fins que em vaig deixar caure, això sí, fent el corresponent forat al sostre; tot plegat només amb la bona intenció d’estar més arrecerada.

Aquestes són algunes de les petites trapelleries que em deixen cert remordiment. M’agradaria que les acceptés com una confessió, per tal que me les pugui absoldre. Si li ho demano és perquè crec que vostè pot fer-ho. D’altra banda ja entén vostè que la meva mobilitat és bastant reduïda i no puc arribar fins els llocs convencionals per tenir l’absolució.

Afectuosament,
Pedretes d’aquí i de més enllà

Resposta:

Benvolguda Pedreta,

I jo què vols que et digui?

Primer de tot vull deixar clar que aquest és un consultori sentimental seriós i que el que menys m'esperava al crearlo era trobar-me amb la consulta d'una pedra.

Simplement et contesto perquè no sigui dit que no atenc a tothom. Penso que malgrat totes les teves trifulgues i vexacions encara estàs prou de sort ja que no m'anomenes en cap cas que hagis estat llançada per cap mà humana, cosa que és una de les més cruels i clàssiques funcions de les pedres en mans dels homes. Les pedres heu servit al llarg del temps tant per tirar-les al riu per tal de guarir l'enyorança com per tirar-les al cap d'un veí malagradós o emprades per un vailet que jugava a buidar-li l'ull a una vaca, segons l'insigne poeta Joan Maragall en el seu poema “La vaca cega”.

Et recordo tot dedicant-te'l un bonic poema que el genial cantautor de Xàtiva, en Raimon, va editar en forma de cançó l'any 1962:

Tires la pedra,
on anirà...?
Així és l'home,
qui sap on va...
qui sap l'home
on anirà.

Observa que això de tirar la pedra és un costum molt freqüent per part dels homes, dóna gràcies que encara no t'hagin tirat ben lluny.

Atentament,
Dolors Casmajuda

Recordo a tots els lectors i lectores del Casma que
podeu adreçar les vostres consultes de tot tipus al
correu dolorscasmajuda@hotmail.com

Us aniré contestant per rigorós ordre de recepció de les vostres demandes

Refranyer
Recopilat per Nati Graells

Anar de gorra

Prendre part en una cosa de franc. Sota el nom
de gorra han estat distingides i qualificades diverses peces del vestit, sobretot el masculí, destinades a cobrir el cap a tall de barret, però
sempre de caient senzill, usades per la gent
pobre i sobretot pels criats i servents, que no usaven capell, ja que aquesta indumentària sols
podia ésser vestida pels senyors. Quan aquests
viatjaven, solien portar algun servidor, el qual,
com ells, s’allotjava als hostals i a les posades on
els primers feien parada, però l’hostalatge del
servei era de categoria inferior, així en el menjar
com en el dormir, i era costum corrent i terme
general entre hostalers, en fer el compte, dir tants senyors i tants que van de gorra, i entre aquests segons hi havia compresos tota mena de criats, cotxers, minyons de peu, mulaters i tota altra mena d’acompanyament que havia dormit i menjat sense haver de pagar-se l’hostalatge.

Del llibre Refranyer català de Joan Amades
Dibuix de Xavi Vallès


Pluviometria

NOTA: us recordem que el proper Casma sortirà al mes de juliol.
Per tant, el darrer dia per presentar escrits o articles per al número 111 serà el 3 de juliol

HUMOR

Reflexions de l'avi
Xavi Vallès

Rucades

Carles Martí

SERVEIS

Ajuntament de Castellfollit del Boix:
Tel. 93 835 60 33 i fax 93 835 61 03 Horari de Secretaria: dilluns, dimarts i dijous de 9 a 13 h
Telecentre:
dilluns, dimarts i dijous de 9 a 13; dilluns dimecres i divendres de 15 a 20; dissabte i diumenge tancat
Tècnic municipal i regidor d’obres:
El 1r i el 3r dijous de cada mes de 17 a 18.30 h
Assistenta social:
El 2n i el 4rt divendres de cada mes de 13.30 a 14.30 h
Reunió de regidors:
Dijous a les 21 h
Escola bressol: 93 835 60 48
Escola de Castellfollit: 93 835 60 38
Escola de Maians: 93 835 60 60
Metge: Dra. Gemma Vila. Visites dimarts i divendres; a Maians de 9 a 9.15 h. a Castellfollit de 9.15 a 10.15 h
Infermera: urgències i festius: CAP de sant Andreu 93 874 41 00
Urgències i Ambulàncies: 061
Centre Hospitalari de Manresa: Av. Basses de Manresa, 6-8. Tel. 93 873 25 50
Hospital Comarcal d’Igualada: Pl. Catalunya, s/n. Tel. 93 807 55 00
Creu Roja d’Igualada: Les Comes, s/n. Tel. 93 803 03 44 i 93 803 07 89
Creu Roja de Manresa: C/ Remei de Dalt, 5. Tel. 93 874 51 51 i 93 872 56 44
Transport sanitari: 904 10 55 55
Bombers de Castellfollit: 93 835 60 70 i 675 785 877
Emergències: 112
Bombers d’Igualada: 93 803 03 13 Urgències 93 803 40 80
Bombers de Manresa: 93 874 22 12 Urgències 93 874 00 80
ADF (Associació de Defensa Forestal) Castellfollit: 93 835 60 33 i 93 835 60 01
Correus: de dilluns a divendres de 13.30 a 14 h; Dissabtes de 12 a 12.30 h
Bibliobús: els divendres 26 de març, 16 i 30 d’abril, 14 i 28 de maig, 11 de juny, 9 i 23 de juliol, 10 i 24 de setembre i 8 i 22 d’octubre.
A Castellfollit d’11 a 12,15 h. A Maians de 12.30 a 13.30h
Servei de taxi: Rosa Duarri: 625 10 38 03 o 629 51 63 87
Moi Torrallardona (taxi 7 persones) 617 315 209 o 629 539 190
Deixalleria mòbil: a Castellfollit (c. de les Escoles) els dissabtes 2 i 30 de
gener; 27 de febrer i 27 de març; de 12,30 a 14.
Recollida de voluminosos: cal concertar dia de recollida al telèfon 650 02 10 46 (acostumen a passar a recollir els dijous)

Bus Línia Castellfollit - Manresa (de dilluns a divendres):

Sentit Castellfollit:
Manresa (P. Valldaura) 7,45 h
Salelles 7,50 h
Maians (centre) 8.10 h
Castellfollit del boix 8,15 h

Manresa (Est. bus) 15,05 h
Manresa (P. Valldaura) 15,10 h
Salelles 15,15 h
Maians 15,35 h
Castellfollit del boix 15,40 h

Manresa (Est. bus) 20,30 h
Manresa (P. Valldaura) 20,35 h
Salelles 20,40 h
Maians 21,00 h
Castellfollit del boix 21,05 h

Sentit Manresa:
Castellfollit del Boix 8,20 h
Maians (centre) 8,25 h
Maians 8,30 h
Salelles 8,50 h
Manresa (P. Valldaura) 8,55 h
Manresa (est. bus) 9,00 h

Castellfollit del Boix 21,10 h
Maians (centre) --
Maians 21,15 h
Salelles 21,35 h
Manresa (P. Valldaura) 21,40 h

ACTIVITAT SUBVENCIONADA

Ajuntament de Castellfollit del Boix








CRÈDITS

Edita: Taller d’Autoedició
Disseny: Pau Freixa
Coordinació: Lurdes Vives i Ramon Roca
Maquetació: Pau Freixa i Ramon Roca
Tractament de textos: Margarita Vives i Montserrat Mas
Correcció: Montserrat Muntané
Il·lustracions: Carles Martí i Xavi Vallès.
Imprès a Maians (Unió Europea)

Col·laboradors: Escola Bressol, Escola de Castellfollit, Escola de Maians, Equip Ceip Coll de Gossem, Bombers de Castellfollit, Teresa Caballé, Jaume Calvet, Llorenç Farrés, Rosa Farrés, Nati Graells, Javier Lagar, M. Roser Llopart, Montserrat Mas, Francina Muntané, M. Àngels Oliva, Valentina Oller, Gil Pagès, Celestí Rius, Jordi Roca, Ramon Roca, Francesc Roig, Anna Salvans, Montserrat Serral, Josep Serrano, Gloria Tizón, Moisès Torrallardona, Lurdes Vives.

* Els articles signats expressen l’opinió de llurs autors, la qual no forçosament l’ha de compartir Casma.